LA GRAN DECISIÓ

Que vols fer després de l’ESO? Vols continuar estudiant? Que vols estudiar? Faràs l’humanístic, el científic o l’artístic? Vols fer les PAU? Continuaràs al centre?

Totes aquestes preguntes i moltes més, els alumnes de 4 de l’ESO es veuen obligats a respondre al final d’aquest curs, ja que quan acabes l’educació secundària obligatòria, ets tu qui et toca decidir si vols continuar estudiant, iniciar-te al món laboral, fer una formació laboral, fer el batxillerat, fer un grau, etc. Per aquesta raó tots els alumnes que no tenen clar que fer es poden sentir angoixats i tota aquesta batalla de preguntes resulta ser incòmoda.

Quan arriba el moment de decidir, has de pensar en què t’agrada exactament estudiar o si vols iniciar-te en el món del treball, si prefereixes una formació professional, un grau, batxillerat o altres eixides, etc. Però realment penses que a 16 anys ja és una edat per decidir-te que fer la resta de la teua vida?

Jo als 15, quan estava en 3 ESO, jo tenia clar que era el que volia fer i de fet, no tenia cap dubte al respecte. No obstant això, durant 4 ESO em va canviar tot, em sorgirem mil preguntes, mil dubtes, mil pensaments, mil projectes de futur, estava feta un embolic. Tot açò em va passar perquè no estava segura si el que desitjava fer era el que realment volia. Vaig parlar amb familiars, gent coneguda, companys d’altres cursos … Finalment, em vaig adonar que no passava res si m’equivocava, podia canviar encara que igual en trobava dificultats. Per aquesta raó, jo pense que als 16 potser siga una edat en la qual no tingues clar el teu futur però bo, el que és important és no quedar-te parat sense fer res, encara que siga apuntar-te a un curset o qualsevol cosa.

Així que el meu consell és, acudeix als orientadors/orientadores del teu centre, parla amb familiars, gent que conegues de cursos superiors, mira per Internet les diferents eixides … Però sobretot pensava en tu mateixa, decideix amb el cap i sense pensar que és el que volen els altres de tu, perquè ets tu el que has de fer el teu camí , gaudeix-lo perquè és teu i de ningú més i sols tu tens la clau del teu destí.